Advocat de Delictes Econòmics a Barcelona

En sentit ampli, els delictes contra el patrimoni i l'ordre socioeconòmic i els delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social. Inclou l'estafa, l'apropiació indeguda, l'administració deslleial, les insolvències punibles, els delictes societaris, el blanqueig de capitals i el delicte fiscal, i també delictes patrimonials comuns com el furt o el robatori.

Només si els fets encaixen en un delicte concret: un engany previ al negoci (estafa), quedar-se diners que s'havien de retornar (apropiació indeguda) o una gestió que perjudica el patrimoni administrat (administració deslleial). El simple impagament o l'incompliment d'un contracte és un assumpte civil, i si la querella només encobreix una reclamació de deute, la defensa en pot demanar l'arxivament.

En l'apropiació indeguda (art. 253 CP) l'autor fa seus els diners o els béns que va rebre amb l'obligació de lliurar-los o retornar-los. En l'administració deslleial (art. 252 CP) no hi ha apropiació: qui gestiona un patrimoni aliè s'excedeix en les seves facultats i li causa un perjudici. Totes dues es castiguen amb les penes de l'estafa (arts. 248 i 250 CP).

És amagar els propis béns o desprendre-se'n en perjudici dels creditors, o fer actes que dificultin o impedeixin un embargament o un procediment d'execució ja iniciat o previsible. En la modalitat bàsica es castiga amb presó d'un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos (art. 257 CP). La defensa sol centrar-se en si el deutor conservava béns suficients i en la finalitat real de cada operació.

Per regla general no extingeix la responsabilitat penal, llevat de supòsits específics com la regularització fiscal. Però reparar el dany abans del judici oral és una atenuant (art. 21.5 CP) que, si és molt qualificada, permet rebaixar la pena en un o dos graus, i facilita la suspensió de la pena de presó, que exigeix reparar el dany o comprometre's a fer-ho segons la capacitat econòmica.

Sí, però només pels delictes en què la llei ho preveu expressament, com l'estafa, l'alçament de béns, les insolvències punibles, el blanqueig o els delictes contra la Hisenda Pública; en canvi, no per l'apropiació indeguda, l'administració deslleial o els delictes societaris. L'empresa en respon quan aquests delictes els cometen en benefici seu els seus representants o directius, o els seus empleats perquè s'ha incomplert greument el deure de controlar-los (art. 31 bis CP). Un programa de compliment normatiu eficaç, adoptat abans del delicte, pot eximir-la d'aquesta responsabilitat o atenuar-la.

Sí. Si hi ha indicis contra vostè, el jutge li pot exigir una fiança per assegurar les possibles responsabilitats pecuniàries (indemnització, multa i costes) i, si no la presta, embargar-li béns suficients (arts. 589 i següents de la LECrim). La fiança no pot ser inferior al que probablement s'haurà de pagar més un terç, i la defensa la pot recórrer si és excessiva o demanar que es presti amb altres garanties, com un aval bancari.

Depèn de la pena màxima prevista: als cinc anys si no supera els cinc anys de presó, com en l'estafa o l'apropiació indeguda bàsiques, i als deu si la supera, com en les seves modalitats agreujades. Els delictes lleus prescriuen a l'any. El termini es compta des dels fets o, si són continuats, des de l'últim, i s'interromp quan el procediment es dirigeix contra vostè.

Si hi va haver un engany perquè lliurés els diners, el fet pot ser penal. Amb la denúncia n'hi ha prou de posar els fets en coneixement de la policia o del jutjat, i podrà personar-se després; amb la querella, signada per advocat i procurador (art. 277 LECrim), actua des de l'inici com a acusació particular i proposa diligències. Si només hi ha un impagament o un incompliment de contracte, la via adequada és la demanda civil, perquè una querella sense base penal sol acabar arxivada.

És la gran dificultat d'aquestes causes, i per això convé actuar aviat: demanar des de l'inici la fiança i l'embargament de béns i comptes, i rastrejar les transferències. Qui hagi rebut gratuïtament part dels diners sense participar en el delicte els ha de restituir fins a la quantia del que va rebre (art. 122 CP), i l'empresa els empleats o representants de la qual van cometre el frau en l'exercici de les seves funcions pot respondre civilment (arts. 116.3 i 120.4 CP). A més, els béns comissats es poden destinar a indemnitzar les víctimes (art. 127 octies CP).