Advocat d'Estafa a Barcelona

No. L'estafa exigeix que l'engany sigui anterior al contracte i determinant del lliurament dels diners o del bé: qui contracta sabent que no complirà comet estafa (el que la jurisprudència anomena negoci jurídic criminalitzat). Si la voluntat de no complir apareix després, per manca de liquiditat o per desacord, el conflicte és civil i s'ha de reclamar per aquesta via.

En l'estafa l'engany és anterior i provoca que la víctima lliuri els diners o el bé. En l'apropiació indeguda (art. 253 CP) el lliurament és lícit, en dipòsit, comissió o amb obligació de retornar, i el delicte es comet després, en quedar-se el que s'ha rebut o negar haver-ho rebut. Totes dues tenen, per regla general, les mateixes penes.

Si el que s'ha defraudat no supera els 400 euros, és un delicte lleu castigat amb multa d'un a tres mesos, llevat que hi concorri alguna agreujant de l'article 250 o que l'autor sigui multireincident (LO 1/2026). Per sobre d'aquesta quantitat, la pena és de presó de sis mesos a tres anys. Si supera els 50.000 euros, l'estafa és agreujada (presó d'un a sis anys i multa) i, si supera els 250.000 euros, la pena és de quatre a vuit anys de presó i multa.

L'engany ha de ser «bastant», és a dir, idoni per induir a error algú en la situació de la víctima. Si era groller o la víctima va ometre comprovacions elementals que li corresponien, es pot discutir que hi hagi estafa. Els tribunals valoren cada cas i no exclouen el delicte per qualsevol descuit, sobretot si la víctima era especialment vulnerable.

No extingeix el delicte, però reparar el dany abans del judici oral és una atenuant (art. 21.5 CP) que, si és molt qualificada, permet rebaixar la pena en un o dos graus. A més, la suspensió de la pena de presó exigeix reparar el dany o comprometre's a fer-ho segons la capacitat econòmica, de manera que la reparació també pesa en la fase d'execució.

Sí. Qui deixa el seu compte per rebre i reenviar diners procedents d'una estafa pot ser acusat com a partícip en l'estafa o per blanqueig de capitals, segons el que sabia o havia de saber. La defensa se centra a acreditar que desconeixia l'origen dels diners, per exemple perquè el van captar amb una falsa oferta de feina.

L'estafa bàsica prescriu als cinc anys, i l'agreujada, la pena màxima de la qual supera els cinc anys de presó, als deu. L'estafa lleu prescriu a l'any. El termini es compta des de la comissió dels fets o, si hi va haver diverses defraudacions continuades, des de l'última, i s'interromp quan el procediment es dirigeix contra l'investigat.

Pot ser-ho. L'article 251 del Codi Penal castiga amb presó d'un a quatre anys qui disposa d'un bé ocultant una càrrega que pesa sobre ell, qui el ven com a lliure i el grava o el torna a vendre abans de la transmissió definitiva, qui ven un bé atribuint-se facultats que no té i qui atorga un contracte simulat en perjudici d'un altre.

Depèn de qui va ordenar el pagament. Si l'estafador va operar amb les seves dades o claus sense consentiment, l'operació no està autoritzada: avisi el banc sense demora (com a màxim, tretze mesos des del càrrec) i, per regla general, li haurà de retornar l'import a tot tardar al final del dia hàbil següent, tot i que en alguns casos li pot deixar a càrrec seu fins a 50 euros; si s'hi nega al·legant frau o negligència greu seva, ho ha de provar (arts. 43 a 46 del Reial decret llei 19/2018). Si va fer vostè la transferència per l'engany, en principi l'operació està autoritzada i els diners es reclamen a la causa penal.

Sí. Es jutja com a delicte lleu en un judici senzill on pot anar sense advocat, aportant les seves proves (art. 967 LECrim), i la sentència pot condemnar a retornar-li el que va pagar. A més, des de la LO 1/2026 aquesta estafa deixa de ser lleu si hi concorre una agreujant de l'article 250, i si l'autor té tres condemnes per delictes de la mateixa naturalesa, almenys una de lleu, es castiga amb presó de sis mesos a tres anys (art. 248 CP). Per això convé denunciar cada cas.