Advocat de Delictes de Lesions a Barcelona

Depèn del tractament. Si la lesió requereix objectivament, a més d'una primera assistència facultativa, tractament mèdic o quirúrgic, és el delicte de l'article 147.1, castigat amb presó de tres mesos a tres anys o multa de sis a dotze mesos. Si n'hi ha prou amb la primera assistència, és un delicte lleu castigat amb multa d'un a tres mesos.

Sovint, sí. La jurisprudència sol considerar la sutura un tractament quirúrgic, cosa que porta els fets a l'article 147.1 encara que la ferida sigui petita. Tot i així, convé analitzar què es va fer realment, perquè la simple vigilància o seguiment facultatiu del curs de la lesió no es considera tractament mèdic.

Si tots dos es van agredir, tots dos poden ser denunciats i condemnats per les lesions que van causar. En una baralla acceptada mútuament no se sol apreciar la legítima defensa, llevat que un dels implicats canviï la situació de manera desproporcionada, per exemple traient una arma. Per això és decisiu acreditar qui va iniciar l'agressió.

No és obligatori, però sí recomanable: el judici per delicte lleu se celebra en una sola sessió en què cal aportar totes les proves, i la condemna pot incloure multa i indemnització. A més, si el denunciant atorga el seu perdó de manera expressa abans de la sentència, la responsabilitat penal s'extingeix, llevat que la víctima sigui menor d'edat o una persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció.

La responsabilitat civil cobreix els dies de curació, les seqüeles i les despeses mèdiques. Els tribunals solen prendre com a referència orientativa el barem dels accidents de trànsit, encara que fora d'aquest àmbit no és obligatori aplicar-lo. Pagar o consignar la indemnització abans del judici pot suposar l'atenuant de reparació del dany.

El tipus bàsic permet triar entre presó de tres mesos a tres anys o multa. Si s'imposa presó de fins a dos anys, és el seu primer delicte i paga o es compromet a pagar la indemnització, la pena es pot suspendre. En les lesions agreujades o greus, amb penes mínimes de dos, tres o sis anys de presó, el risc d'ingrés és molt més gran.

Per regla general, no. L'article 155 del Codi Penal només rebaixa la pena en un o dos graus si el consentiment va ser vàlid, lliure, espontani i exprés, i no val el d'un menor d'edat ni el d'una persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció. Sí que exclou la responsabilitat en supòsits legals com els trasplantaments d'òrgans.

Depèn del termini de prescripció, que varia segons la pena. Els delictes lleus prescriuen a l'any; les lesions dels articles 147.1 i 148, als cinc anys; i les lesions greus dels articles 150 i 149, als deu i quinze anys respectivament. Si la víctima era menor d'edat, el termini no comença a córrer fins que fa 18 anys i, en les lesions greus, fins que en fa 35.

Vagi a urgències el mateix dia i guardi el part, faci fotos de les ferides i anoti les dades dels testimonis. Demani com més aviat millor els enregistraments de les càmeres, que es poden esborrar al cap d'un mes. Fora de l'àmbit familiar, si la lesió només va requerir una primera assistència o no hi va haver lesió, cal la seva denúncia perquè es persegueixin els fets (art. 147.4 CP), i aquests delictes lleus prescriuen a l'any. Durant la causa, el metge forense l'examinarà per fixar els dies de curació i les seqüeles.

Convé demanar des de l'inici que l'investigat presti fiança o que se li embarguin béns (art. 589 LECrim). Si l'agressió la va cometre un empleat en l'exercici de la seva feina, com un vigilant o un porter de discoteca, l'empresa respon de manera subsidiària (art. 120.4 CP). I si l'agressió li va causar una incapacitat temporal de més de sis mesos o una incapacitat permanent i el condemnat és insolvent, pot sol·licitar els ajuts públics de la Llei 35/1995.