Advocat d'Injúries i Calúmnies a Barcelona

La calúmnia consisteix a imputar falsament a algú un delicte, amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu per la veritat (art. 205 CP). La injúria és qualsevol acció o expressió que lesiona la dignitat d'una altra persona, menyscabant-ne la fama o atemptant contra la seva pròpia estimació, i, llevat de la parella o la família (art. 173.4 CP), només és delicte si és greu (art. 208 CP). La calúmnia es castiga amb més duresa.

Depèn. La crítica, fins i tot dura, està emparada per la llibertat d'expressió (art. 20 CE), però no l'insult innecessari ni la imputació de fets falsos. Si l'ofensa és greu i es difon en xarxes obertes, es pot considerar feta amb publicitat, amb penes més altes. Les injúries lleus només són delicte en la parella o la família (art. 173.4 CP); en els altres casos es poden reclamar per la via civil.

Sí, quan les injúries o calúmnies es dirigeixen contra particulars: la querella ha d'anar acompanyada de la certificació d'haver celebrat l'acte de conciliació amb el querellat o d'haver-ho intentat sense efecte (art. 804 LECrim). En aquest acte l'ofensor es pot retractar i posar fi al conflicte. Si l'ofensa es dirigeix a un funcionari sobre fets del seu càrrec, es procedeix d'ofici, sense necessitat de querella (art. 215 CP).

Els delictes d'injúries i calúmnies prescriuen a l'any (art. 131 CP), de manera que la conciliació i la querella s'han de presentar amb marge dins d'aquest termini. Si ha passat l'any, encara pot ser possible la demanda civil per intromissió en l'honor, que caduca als quatre anys (art. 9.5 LO 1/1982).

En la calúmnia, sí: l'acusat queda exempt de pena si prova el delicte que va imputar (art. 207 CP). En la injúria, la prova de la veritat només eximeix quan les imputacions es dirigeixen contra funcionaris públics sobre fets relatius al seu càrrec o a infraccions administratives (art. 210 CP). A més, la informació veraç i d'interès públic està protegida per l'article 20 de la Constitució.

Enregistrar una conversa en què vostè participa no és, per si sol, delicte segons la doctrina constitucional. Sí que ho és enregistrar converses alienes o col·locar dispositius per captar la imatge o el so d'altres amb la finalitat de descobrir-ne els secrets o vulnerar-ne la intimitat (art. 197.1 CP). A més, difondre'n el contingut pot vulnerar la intimitat encara que vostè participés en la conversa.

Conservi les proves, demani la retirada a les plataformes i denunciï-ho. Difondre'ls sense autorització és delicte quan menyscaba greument la seva intimitat, encara que vostè els compartís voluntàriament amb qui els va publicar, i també comet delicte qui els reenvia (art. 197.7 CP). A més, pot sol·licitar-ne la retirada urgent a través del Canal prioritari de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Sí. En el procés penal, la condemna inclou la responsabilitat civil i la publicació de la sentència a càrrec del condemnat (art. 216 CP). Per la via civil de la LO 1/1982 es pot demanar el cessament de la intromissió, la difusió de la sentència i una indemnització per dany moral, que es presumeix quan s'acredita la intromissió il·legítima.

Sí, però convé reforçar-les. Faci captures en què es vegin el text, el perfil, la data i l'enllaç, i certifiqui el contingut davant notari o amb un servei d'evidències digitals abans que s'esborri. Si el querellat n'impugna l'autenticitat, pot caldre una pericial informàtica. A més, el jutge pot acordar com a primera diligència la retirada provisional dels continguts il·lícits publicats a internet (art. 13 LECrim).

Sí. En les injúries i calúmnies, el perdó de la persona ofesa extingeix l'acció penal (art. 215.3 CP) si s'atorga de manera expressa abans que es dicti sentència (art. 130.1.5è CP). L'acord pot incloure una retractació i una compensació econòmica. A més, si el querellat reconeix davant el jutge la falsedat de les seves imputacions i es retracta, se li imposa la pena inferior en grau i vostè pot demanar que la retractació es publiqui en el mateix mitjà (art. 214 CP).