Advocat d'Acusació Particular a Barcelona

Amb la denúncia es comuniquen els fets i la víctima intervé com a testimoni, mentre el fiscal sosté l'acusació. En personar-se com a acusació particular passa a ser part: accedeix a les actuacions, proposa diligències, formula la seva pròpia acusació, la pot mantenir encara que el fiscal no acusi i recorre les resolucions que la perjudiquin.

Per formular la seva pròpia acusació, abans del tràmit de qualificació del delicte (arts. 109 bis i 110 LECrim), i la personació no fa retrocedir les actuacions ja practicades. Si es persona després, només es pot adherir, fins a l'inici del judici oral, a l'escrit d'acusació del fiscal o d'una altra acusació. Per això convé personar-se durant la instrucció, quan encara es poden demanar diligències d'investigació i mesures cautelars.

Les víctimes de violència de gènere, de terrorisme i de tràfic d'éssers humans, així com les dones i els menors víctimes de delictes sexuals, entre altres supòsits de l'art. 2.h de la Llei 1/1996, tenen dret a assistència jurídica gratuïta amb independència dels seus recursos. En els altres casos depèn dels ingressos. També pot designar lliurement un advocat de confiança per exercir l'acusació particular.

No necessàriament. Llevat que hi renunciï o se la reservi per a la via civil, el fiscal reclamarà la responsabilitat civil juntament amb l'acusació penal (arts. 108 i 112 LECrim). Personat, en canvi, vostè quantifica i prova directament els seus danys, sense dependre de la valoració del fiscal.

Sí. La responsabilitat civil derivada del delicte comprèn la restitució, la reparació del dany i la indemnització dels perjudicis materials i morals, inclosos els causats als seus familiars o a tercers (arts. 110 i 113 CP). Convé acreditar-los amb informes mèdics o psicològics i amb la documentació de les despeses i pèrdues patides.

La sentència s'executa embargant els seus béns, i durant la instrucció es poden demanar fiances i embargaments per assegurar el pagament. Si hi ha asseguradora o un responsable civil subsidiari, com ara una empresa, també responen (arts. 117 i 120 CP). En determinats delictes violents i sexuals hi ha a més ajuts públics a les víctimes (Llei 35/1995).

Sí. Personat, pot recórrer en reforma i apel·lació la interlocutòria de sobreseïment i apel·lar la sentència absolutòria, en terminis breus; i encara que no s'hi hagi personat, la víctima pot recórrer el sobreseïment en 20 dies (arts. 636 i 779.1.1a LECrim). L'apel·lació contra una absolució té límits: el tribunal no pot condemnar l'absolt per un error en la valoració de la prova, tot i que sí que pot anul·lar la sentència si la motivació és insuficient o irracional (arts. 790.2 i 792.2 LECrim).

En la majoria de delictes, no: són perseguibles d'ofici i el procés continua encara que la víctima perdoni l'autor. El perdó només extingeix la responsabilitat penal en els delictes lleus perseguibles a instància de l'agreujat i en els casos que la llei preveu, com les injúries i calúmnies (art. 130.1.5è CP). Sí que pot deixar d'exercir l'acusació particular.

Només de manera excepcional. Si hi ha absolució, la regla és declarar les costes d'ofici: l'acusat absolt no les paga mai, i el querellant particular o actor civil només hi és condemnat quan de les actuacions resulta que ha obrat amb temeritat o mala fe (art. 240 LECrim). Que la seva acusació no prosperi no vol dir, per si sol, que hagi estat temerària. Si l'acusat és condemnat, les costes que ha de pagar poden incloure els honoraris de la seva acusació particular (art. 124 CP).

Una absolució no converteix la seva denúncia en falsa: pot deure's simplement a una prova insuficient per condemnar. El delicte d'acusació i denúncia falses exigeix imputar fets amb coneixement de la seva falsedat o amb temerari menyspreu per la veritat (art. 456.1 CP), i no es pot perseguir fins que no sigui ferma la sentència o la interlocutòria de sobreseïment o arxiu de la causa principal. Aleshores, el jutge hi procedeix d'ofici si hi ha indicis suficients de falsedat, o l'acusat ho pot denunciar (art. 456.2 CP).