Advocat de Delicte Fiscal a Barcelona

Quan la quota defraudada a la Hisenda Pública supera 120.000 € per tribut i període impositiu. En els tributs amb períodes de declaració inferiors a un any, com l'IVA trimestral, se suma el que s'ha defraudat en l'any natural. Si la defraudada és la Hisenda de la Unió Europea, n'hi ha prou de superar 100.000 € en un any natural, i per sobre de 10.000 € ja hi ha una pena menor (art. 305.3). Per sota d'aquestes xifres, la defraudació se sanciona com a infracció tributària en via administrativa.

El tipus bàsic de l'article 305 es castiga amb presó d'un a cinc anys i multa del tant al sèxtuple de la quota defraudada, a més de la pèrdua del dret a obtenir subvencions i beneficis fiscals durant un període de tres a sis anys. Si la quota supera 600.000 €, s'actua en una organització o grup criminal o s'utilitzen testaferros o paradisos fiscals per ocultar el responsable o la quantia, la presó és de dos a sis anys (art. 305 bis).

Sí, si regularitza a temps. El reconeixement i el pagament complet del deute exclouen la responsabilitat penal si es fan abans que Hisenda li notifiqui l'inici d'una comprovació o investigació o, si no n'hi ha, abans que el fiscal, l'Advocacia de l'Estat o l'Administració afectada presentin denúncia o querella contra vostè o que tingui coneixement formal de les diligències penals (art. 305.4). Si el procediment ja ha començat, pagar i reconèixer els fets en els dos mesos següents a la citació com a investigat permet al jutge rebaixar la pena en un o dos graus (art. 305.6).

Hisenda s'absté de continuar el procediment sancionador, perquè els fets passen a jutjar-se en la via penal. Tanmateix, com a regla general pot dictar una liquidació vinculada al delicte i cobrar el deute mentre dura el procés, llevat que el jutge suspengui el cobrament, normalment amb garantia. Només en alguns supòsits l'Administració no liquida i remet directament l'expedient.

El delicte fiscal bàsic prescriu als cinc anys i l'agreujat de l'article 305 bis, als deu. Són terminis diferents del de quatre anys de la via administrativa i, en general, es compten des que acaba el termini voluntari per presentar la declaració del tribut. Convé revisar cada exercici per separat.

Pot respondre. Quan l'obligat tributari és una societat, la responsabilitat penal recau en els qui van actuar en nom seu i van decidir la defraudació, normalment l'administrador de fet o de dret (art. 31 CP). A més, la mateixa empresa pot ser condemnada com a persona jurídica (art. 310 bis CP) a multes i altres penes.

Pot ser-ho si va participar conscientment en la defraudació, per exemple dissenyant l'estructura o preparant documents falsos, com a cooperador o inductor. Un error professional o una interpretació raonable de la norma tributària no és delicte, perquè el delicte fiscal exigeix dol: no existeix la modalitat imprudent.

Si la pena imposada no supera els dos anys i es tracta del seu primer delicte, el jutge pot suspendre'n l'execució. En els delictes contra la Hisenda Pública s'exigeix, a més, haver pagat el deute tributari o assumir el compromís de pagar-lo segons la seva capacitat econòmica, sempre que sigui raonable esperar que es complirà, i la suspensió es denega si ha donat informació inexacta o insuficient sobre el seu patrimoni (arts. 80 i 308 bis CP). Per això el pagament també pesa en l'execució de la sentència.

La perjudicada és la Hisenda Pública. Si el tribut és estatal, acusa l'Advocacia de l'Estat en nom de l'Agència Tributària; si és autonòmic o local, els serveis jurídics d'aquella Administració. A més, el Ministeri Fiscal exerceix l'acció penal d'ofici i, en els casos d'especial transcendència que apreciï el fiscal general, hi pot intervenir la Fiscalia Anticorrupció (art. 19 EOMF). També hi cap l'acusació popular, amb querella i fiança, tot i que la jurisprudència limita en alguns casos que porti sola l'assumpte a judici.

Quan aprecia indicis de delicte, Hisenda separa en liquidacions diferents la part vinculada al possible delicte i la que no ho està (art. 250 LGT). Contra la vinculada no hi cap recurs ni reclamació en via administrativa: la quota la fixa el jutge penal en la sentència i la liquidació s'hi ajusta després (arts. 254 i 257 LGT). Mentrestant, Hisenda la pot cobrar, llevat que el jutge en suspengui el cobrament, normalment amb garantia (art. 305.5 CP).