Advocat de Blanqueig de Capitals a Barcelona

El blanqueig dolós de l'article 301.1 es castiga amb presó de sis mesos a sis anys i multa del tant al triple del valor dels béns, i el jutge pot imposar a més inhabilitació professional d'un a tres anys (obligatòria i de tres a deu anys si el comet, en la seva activitat, un empresari o un altre professional de l'article 303). La pena s'imposa en la meitat superior si els béns provenen del tràfic de drogues o d'altres delictes que enumera la llei, com el tràfic d'éssers humans, la corrupció en els negocis o determinats delictes contra l'Administració pública. Per imprudència greu, la pena és de presó de sis mesos a dos anys i multa del tant al triple.

No. Els tribunals no exigeixen una sentència prèvia sobre el delicte d'origen: n'hi ha prou que l'acusació acrediti que els béns provenen d'una activitat delictiva, encara que sigui de manera genèrica. Sol fer-ho mitjançant indicis, com un increment patrimonial injustificat, operacions sense lògica econòmica o la relació amb persones vinculades a aquesta activitat. Per això és essencial documentar l'origen lícit dels fons.

Sí. Des de la reforma del 2010, l'article 301.1 castiga també l'autoblanqueig, és a dir, el que fa el mateix autor del delicte d'origen. Tanmateix, la jurisprudència ve exigint que la conducta tingui aptitud per ocultar o encobrir l'origen il·lícit dels béns: el simple ús o gaudi dels guanys no és suficient, per si sol, per condemnar per blanqueig.

És la situació típica de l'anomenada mula bancària: persones captades amb ofertes de feina falses o contactes en línia per rebre diners de víctimes de fraus i reenviar-los. Segons el que sabés o hagués hagut de sospitar, se'l pot acusar de participar en l'estafa, de blanqueig dolós o de blanqueig per imprudència greu. Conservi tots els missatges i l'oferta rebuda: són clau per a la seva defensa.

La Llei 10/2010 obliga els bancs a aplicar mesures de diligència deguda i a comunicar les operacions sospitoses al SEPBLAC, de manera que li poden demanar documentació i, si no l'obtenen, restringir operacions o cancel·lar la relació. Si el bloqueig l'ha acordat un jutjat, és una mesura cautelar que es pot recórrer. En tots dos casos convé aportar la documentació amb assessorament previ.

Si no ho sabia ni ho va considerar probable, no hi ha blanqueig dolós. Però l'article 301.3 castiga també el blanqueig per imprudència greu, quan s'ignoren senyals evidents d'un origen il·lícit que qualsevol persona en la seva situació hauria advertit. A més, els tribunals poden considerar provat el coneixement a partir d'indicis, de manera que la defensa ha d'explicar de forma creïble i documentada cada operació.

Sí. Les persones jurídiques poden respondre penalment per blanqueig (art. 302.2 CP) quan el delicte el cometen en el seu benefici els seus administradors o empleats, en els termes de l'article 31 bis. Se'ls imposen penes de multa i, si escau, altres com la suspensió d'activitats. Un model de prevenció de delictes (compliance) adequat pot eximir o atenuar aquesta responsabilitat.

Amb caràcter general, el blanqueig dolós de l'article 301.1 prescriu als deu anys, perquè la seva pena màxima supera els cinc; el blanqueig per imprudència greu, als cinc anys. El termini s'interromp quan el procediment es dirigeix contra la persona investigada, per la qual cosa convé analitzar la data de cada operació investigada.

Ho pot intentar dins del procés penal, i convé afanyar-se. Com a acusació particular pot demanar que es requereixi als bancs la traçabilitat de les transferències i que s'embarguin saldos i béns de qui va rebre els seus diners (art. 127 octies CP i arts. 589 i ss. LECrim). El titular del compte pot ser condemnat a retornar-los, qui se'n va lucrar sense participar-hi ha de restituir fins al que va rebre (art. 122 CP) i els béns comissats es destinen abans a indemnitzar les víctimes que a l'Estat.

La investigació la dirigeix el jutjat, amb la policia i la Fiscalia, que poden demanar informació bancària i seguir els diners de compte en compte. A més, els bancs i els altres subjectes obligats han de comunicar al SEPBLAC les operacions sospitoses (art. 18 Llei 10/2010), i aquest remet informes d'intel·ligència financera a la Fiscalia, la policia o el jutjat, tot i que no tenen valor de prova (art. 46). Si es persona a la causa, pot proposar diligències per accelerar el rastreig.