Defensa en delictes informàtics

Advocat de Delictes Informàtics a Barcelona

Defensem investigats per estafa en línia i phishing, accés il·lícit a sistemes, danys informàtics, difusió d'imatges íntimes, ciberassetjament o suplantació d'identitat, i representem les víctimes com a acusació particular.

Jordi Villazón Mercé

Jordi Villazón Mercé

Advocat penalista, col·legiat ICAB núm. 45.082

Contacti ara

L'atén directament el despatx, sense intermediaris ni esperes.

Truqui araEscriure per WhatsApp

Col·legiat a l'ICAB

Núm. 45.082

Prova digital

Pericial informàtica

Advocat titular

Atenció personal

Advocat especialista en

Delictes informàtics

Delictes que defensem

Delictes informàtics en què intervenim

ART. 249 CP

Advocat per al delicte d'estafa informàtica i phishing

Castiga aconseguir una transferència no consentida mitjançant manipulació informàtica, com el phishing, o utilitzar de manera fraudulenta targetes o dades de pagament alienes.

Pena

Presó de 6 mesos a 3 anys

Amb agreujants

Penes agreujades de l'art. 250 CP

Mules bancàries

Possible estafa o blanqueig

Claus de la defensa en estafa informàtica

  • Qui controlava el compte receptor
  • Coneixement real del frau
  • Traçabilitat de les transferències

Claus per a l'acusació en estafa informàtica

  • Avisar el banc tan bon punt ho detecti
  • Devolució d'operacions no autoritzades
  • Embargament del compte receptor dels diners

Què són

Delictes a la xarxa, amb una prova que és tècnica

Els delictes informàtics no ocupen un únic capítol del Codi Penal: inclouen l'estafa informàtica (art. 249), l'accés il·lícit a sistemes (art. 197 bis), els danys informàtics (arts. 264 i següents), la difusió d'imatges íntimes o el ciberassetjament, entre d'altres. En gairebé tots, l'acusació depèn de proves digitals, com adreces IP, bolcats de dispositius o registres de servidors, que s'han d'obtenir i custodiar amb garanties.

Defensa en estafes en línia i phishing

Transferències no consentides, targetes i comptes de mules.

Defensa per accés a comptes i sistemes

Correus, xarxes socials, núvols i sistemes d'empresa.

Defensa en difusió d'imatges i assetjament

Imatges íntimes, perfils falsos i missatges reiterats.

Defensa davant la prova digital

Registre de dispositius, bolcats, IP i pericial informàtica.

La policia li ha intervingut el mòbil o l'ordinador?

Parli directament amb Jordi Villazón Mercé abans de facilitar contrasenyes o declarar sobre el seu contingut.

Consultar el meu casO truqui al +34 658 83 61 66

Primers passos

M'han citat com a investigat per un delicte informàtic

Què faig?

El més important: com a investigat no està obligat a facilitar les seves contrasenyes; no ho faci ni declari sobre el contingut dels seus dispositius sense parlar abans amb el seu advocat.

Aquesta guia no substitueix l'assessorament sobre el seu cas concret.

01

Llegeixi la citació i el delicte que se li atribueix

Òrgan judicial, número de diligències i si es tracta d'estafa, accés, danys o assetjament.

02

No faciliti contrasenyes sense assessorament

La llei no obliga l'investigat a revelar-les (art. 588 sexies c LECrim).

03

Demani l'acta del registre dels seus dispositius

Què es va intervenir, amb quina autorització i com es va fer la còpia.

04

No esborri dades ni tanqui comptes

Pot perjudicar la seva defensa i eliminar proves que l'afavoreixen.

05

Anoti qui fa servir la seva xarxa i els seus equips

Wifi compartida, ordinadors familiars o accessos de tercers.

06

Valori una contrapericial informàtica

Un perit pot revisar bolcats, registres i identificació per IP.

Si vostè és la víctima

Advocat per a víctimes de delictes informàtics

Si li han piratejat els comptes o ha patit una ciberestafa, una sextorsió, una suplantació d'identitat o la difusió de les seves imatges íntimes, pot denunciar-ho i personar-se en la causa com a acusació particular. Així impulsa la identificació de l'autor, demana mesures com la retirada del contingut o la prohibició que contacti amb vostè, i reclama en el mateix procediment la devolució dels diners i la indemnització pels danys patits.

Conservar la prova digital de l'atac o de la ciberestafa

No esborri missatges ni comptes: desi captures amb enllaç i data i certifiqui-les davant notari o un tercer de confiança; un perit les pot acreditar.

Denúncia i acusació particular pel delicte informàtic

Denunciï-ho als Mossos d'Esquadra o al jutjat i personi's com a acusació; l'accés il·lícit, com a regla, exigeix la seva denúncia (art. 201 CP).

Retirada urgent d'imatges íntimes o sexuals publicades

Demani'n la retirada urgent al Canal prioritari de l'AEPD i, al jutge, la retirada provisional del contingut il·lícit (art. 13 LECrim).

Devolució de càrrecs i transferències que no va autoritzar

Avisi el banc sense demora: li ha de retornar el càrrec no autoritzat llevat que provi frau o negligència greu seva (arts. 44-46 RDL 19/2018).

Ha estat víctima d'un atac informàtic, una ciberestafa o una sextorsió?

Li expliquem com conservar la prova, denunciar i reclamar abans que el contingut o els diners desapareguin.

Consultar com a víctimaO truqui al +34 658 83 61 66

Com treballem en delictes informàtics

La seva defensa per un delicte informàtic, pas a pas

01

Anàlisi de la denúncia i de l'atestat tecnològic

Revisem què se li atribueix i en quins indicis tècnics es recolza l'acusació.

02

Control de la prova digital

Comprovem autoritzacions judicials, cadena de custòdia i integritat dels bolcats.

03

Contrapericial informàtica

Si escau, coordinem amb un perit informàtic la revisió d'adreces IP, registres i dispositius.

04

Judici pel delicte informàtic

El defensem en judici i, si escau, impugnem la validesa de la prova digital obtinguda.

Per què triar el nostre despatx en delictes informàtics

Una defensa que sap llegir la prova digital

Un sol advocat per a la seva causa informàtica

El seu cas de delicte informàtic el porta l'advocat titular, de principi a fi.

Revisió tècnica de la prova digital

Analitzem bolcats, adreces IP i registres, amb el suport d'un perit informàtic quan cal.

Tribunals de Barcelona en delictes tecnològics

Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de Barcelona (l'antic Jutjat d'Instrucció) a la Ciutat de la Justícia, Audiència de Barcelona i partits judicials de la província.

Confidencialitat sobre els seus dispositius i dades

La seva informació i les seves comunicacions queden protegides pel secret professional des de la primera consulta.

Jordi Villazón Mercé

Contingut verificat per

Jordi Villazón Mercé

Advocat penalista, col·legiat ICAB núm. 45.082. Dedicat en exclusiva al dret penal des de 2015, dirigeix personalment cada expedient del despatx.

Preguntes freqüents

Dubtes habituals sobre delictes informàtics

És delicte entrar al mòbil o al correu de la meva parella?

+

Si ho fa sense el seu consentiment, per regla general sí. Accedir sense autorització a un sistema vulnerant-ne les mesures de seguretat és delicte de l'article 197 bis, amb presó de sis mesos a dos anys, i apoderar-se dels seus missatges per descobrir-ne la intimitat pot ser delicte de l'article 197.1, amb presó d'un a quatre anys i multa. Que es tracti de la parella o que es conegui la contrasenya no ho justifica.

Quina pena té difondre fotos íntimes d'una altra persona?

+

Difondre sense autorització imatges íntimes obtingudes amb consentiment, quan se'n menyscaba greument la intimitat, es castiga amb presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos (art. 197.7). La pena s'imposa en la meitat superior si l'autor és la parella o exparella, si la víctima és menor o si hi ha ànim de lucre, entre altres supòsits, i qui les reenvia després de rebre-les pot ser castigat amb multa.

Estic obligat a donar la contrasenya del meu mòbil a la policia?

+

No. Com a investigat, no té l'obligació de facilitar les seves contrasenyes: la llei imposa un deure de col·laboració a tercers que coneguin el sistema, però n'exclou expressament l'investigat (art. 588 sexies c LECrim). Negar-s'hi no és, per si sol, un delicte de desobediència, tot i que el jutge pot autoritzar que s'intenti accedir al dispositiu per mitjans tècnics.

Una adreça IP és suficient perquè em condemnin?

+

No necessàriament. La IP identifica una connexió, normalment la del titular de la línia, però no prova per si sola qui feia servir el dispositiu. Per obtenir la identitat del titular, la policia necessita autorització judicial (art. 588 ter k LECrim), i la defensa pot discutir l'ús compartit de la xarxa, l'accés de tercers o errors en l'assignació.

Em poden registrar el mòbil o l'ordinador sense ordre judicial?

+

Com a regla general, no, llevat que vostè hi consenti: l'accés al contingut de dispositius requereix autorització judicial motivada. Només en casos d'urgència la policia els pot examinar directament, comunicant-ho al jutge en un màxim de 24 hores perquè ho confirmi o ho revoqui. Un accés sense aquestes garanties pot invalidar la prova obtinguda.

M'han suplantat a les xarxes socials, és delicte?

+

Pot ser-ho. Utilitzar la seva imatge per obrir perfils falsos que li causin assetjament, hostigament o humiliació és delicte de l'article 172 ter.5, amb presó de tres mesos a un any o multa de sis a dotze mesos. Si el suplantador es fa passar per vostè per exercir els seus drets, hi pot haver usurpació de l'estat civil (art. 401), i si ho fa per enganyar tercers i obtenir diners, estafa.

És delicte el ciberassetjament per WhatsApp o xarxes socials?

+

Sí, si el contacte és insistent i reiterat i altera el desenvolupament normal de la vida quotidiana de la víctima: és el delicte d'assetjament de l'article 172 ter, castigat amb presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos. Només es persegueix amb denúncia de la víctima o del seu representant legal, llevat que sigui la parella, l'exparella o un familiar dels previstos a l'article 173.2. Els missatges també poden constituir amenaces, coaccions o injúries.

És delicte esborrar dades de l'empresa en deixar la feina?

+

Pot ser-ho. Esborrar, danyar o fer inaccessibles dades, programes o documents electrònics aliens, sense autorització i de manera greu, amb un resultat greu, és delicte de danys informàtics (art. 264), castigat amb presó de sis mesos a tres anys. La defensa sol centrar-se en la titularitat de les dades, l'autorització amb què es va actuar i la gravetat real del dany.

Si m'han buidat el compte amb phishing, el banc m'ha de retornar els diners?

+

Si vostè no va autoritzar l'operació, el banc li ha de retornar l'import immediatament i, com a molt tard, al final del dia hàbil següent al seu avís, llevat de sospita raonable de frau comunicada al Banc d'Espanya (art. 45 RDL 19/2018). Només respon de fins a 50 euros en certs casos, o de tot si el banc prova frau o negligència greu seva, per exemple en la custòdia de les claus (arts. 44 i 46). Avisi sense demora: el termini màxim és de tretze mesos des del càrrec (art. 43).

Puc denunciar si no sé qui hi ha darrere de l'atac o del perfil fals?

+

Sí. Pot denunciar contra autor desconegut i aportar tot el que tingui: captures, enllaços, correus i moviments bancaris. Identificar-lo correspon a la investigació: amb autorització judicial, la policia pot obtenir dels operadors les dades del titular d'una adreça IP (art. 588 ter k LECrim), i el fiscal o la policia poden exigir a les plataformes que conservin les dades fins a 90 dies, prorrogables una vegada fins a 180 (art. 588 octies LECrim). Per això convé denunciar com més aviat millor.

Zona d'actuació

Serveis d'advocacia de delictes informàtics a Barcelona i tota la província

La nostra oficina és a Barcelona (Calle Aribau, 265, 1º-2ª), però donem servei a tota la província i ens desplacem sense cap problema a qualsevol jutjat o comissaria.

Barcelona
L'Hospitalet de LlobregatBadalonaSabadellTerrassaMataróGranollersCornellà de LlobregatSant Boi de LlobregatRubíCerdanyola del Vallès

L'acusen d'un delicte informàtic o n'ha estat víctima?

Contacti ara amb Jordi Villazón Mercé per a una valoració confidencial, tant si necessita defensa com si vol denunciar i exercir l'acusació.