Advocat d'Homicidi a Barcelona

L'assassinat exigeix que la mort es causi amb traïdoria, per preu, recompensa o promesa, amb acarnissament, o per facilitar la comissió d'un altre delicte o evitar que es descobreixi. Sense cap d'aquestes circumstàncies, els fets són homicidi de l'article 138, castigat amb presó de deu a quinze anys, davant dels quinze a vint-i-cinc de l'assassinat.

És la pena més greu del Codi Penal. En l'assassinat s'imposa quan la víctima és menor de setze anys o especialment vulnerable, quan el fet segueix un delicte contra la llibertat sexual sobre la víctima, quan el comet un membre d'un grup o organització criminal o quan l'autor és condemnat per la mort de més de dues persones. Es revisa després d'un període mínim de compliment.

L'homicidi i l'assassinat consumats els jutja el Tribunal del Jurat, format per nou ciutadans i un magistrat de l'Audiència Provincial que el presideix. El jurat decideix quins fets es consideren provats i si l'acusat és culpable, i el magistrat dicta la sentència i imposa la pena. La sentència es pot recórrer en apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia.

No. La llei reserva al jurat l'homicidi consumat, de manera que la temptativa la jutja l'Audiència Provincial amb magistrats professionals. La pena és la del delicte consumat rebaixada en un o dos graus, segons el perill inherent a l'intent i el grau d'execució assolit. Si l'autor va desistir voluntàriament i va evitar la mort, queda exempt de responsabilitat per la temptativa, encara que respon de les lesions causades.

La intenció. Si l'autor volia matar, o va acceptar que la seva acció podia causar la mort, és temptativa d'homicidi; si només volia lesionar, és un delicte de lesions. Com que la intenció no es veu, els tribunals la dedueixen de dades com l'arma emprada, la zona del cos atacada, el nombre i la força dels cops o el que es va dir i fer abans i després.

És habitual que l'acusació la demani, perquè la pena prevista és greu i el risc de fuga es valora tenint en compte aquesta gravetat. El jutge l'ha de decidir en una compareixença amb advocat, en què es poden proposar alternatives com la llibertat amb fiança, les compareixences periòdiques o la retirada del passaport. Si s'acorda, es pot recórrer i la seva durada té límits legals.

Si la mort es causa sense intenció, per imprudència, és homicidi imprudent de l'article 142: presó d'un a quatre anys si la imprudència és greu, i multa de tres a divuit mesos si és menys greu. Si es conduïa un vehicle de motor o un ciclomotor, s'imposa a més, en tots dos casos, la privació del permís de conduir. La imprudència lleu no és delicte.

Si concorren els requisits de la legítima defensa de l'article 20.4 (agressió il·legítima, necessitat racional del mitjà emprat i falta de provocació suficient), no hi ha responsabilitat penal. Si falta algun dels requisits no essencials, l'eximent incompleta obliga a rebaixar la pena en un o dos graus. L'agressió il·legítima prèvia és imprescindible en tots dos casos.

Sí. En cas de mort, poden exercir l'acusació el cònjuge o la parella, els fills, els progenitors i altres parents, en l'ordre que fixa l'article 109 bis LECrim. Que un d'ells s'hi personi no impedeix que ho facin els altres, encara que el jutge els pot agrupar en una o diverses representacions si ho exigeix el bon ordre del procés. I encara que no s'hi personin, com a víctimes indirectes tenen dret a ser informats i a recórrer l'arxivament de la causa (arts. 2 i 12 de la Llei 4/2015).

La sentència fixa la indemnització del dany moral i dels perjudicis econòmics patits pels familiars (art. 113 CP), i per assegurar-ne el pagament l'acusació pot demanar fiances i embargaments (art. 589 LECrim). El cònjuge o la parella i els fills que depenien econòmicament de la víctima (i, a manca d'aquests, els pares que en depenien) poden demanar els ajuts de la Llei 35/1995, en els termes del seu article 2: no es cobren juntament amb la indemnització, llevat d'insolvència del condemnat, i hi ha ajuts provisionals si la família queda en una situació precària.