Advocat de Tràfic de Drogues a Barcelona

No hi ha cap xifra fixada per la llei. Els tribunals valoren la quantitat en relació amb el consum habitual de la persona i la posen en relació amb altres indicis: puresa, droga dividida en dosis, diners fraccionats, bàscules, anotacions o missatges. Cap quantitat garanteix per si sola que no s'apreciï tràfic, ni el prova automàticament.

El conreu per al consum propi no és delicte, però sí que ho és si la producció es destina, encara que sigui en part, a tercers (art. 368 CP). Per valorar-ho es té en compte el nombre de plantes, el rendiment, els mitjans de conreu i altres indicis de venda. Encara que no sigui delicte, si les plantes són a la vista del públic hi pot haver una infracció administrativa greu (art. 36.18 LO 4/2015).

No hi ha cap llei que els empari: el 2018 el Tribunal Constitucional va anul·lar la llei catalana que regulava les associacions de consumidors de cànnabis. El Tribunal Suprem considera que el conreu i la distribució organitzats entre un nombre elevat o obert de socis excedeixen el consum compartit i poden ser delicte. Cada associació s'ha d'analitzar segons el seu funcionament real.

És una agreujant de l'article 369 que eleva la pena un grau. Segons el criteri del Tribunal Suprem, s'aprecia a partir de 500 dosis de consum diari: per exemple, 750 grams de cocaïna pura, 2,5 quilos d'haixix o 10 quilos de marihuana. En la cocaïna i altres drogues es calcula sobre la substància pura, per això és essencial conèixer la puresa real del que s'ha intervingut.

Sí, si l'escorcoll es va fer sense autorització judicial motivada, sense consentiment vàlid i fora d'un cas de delicte flagrant, o si la intervenció telefònica no va respectar els principis d'especialitat, idoneïtat, excepcionalitat, necessitat i proporcionalitat (art. 588 bis a LECrim). Les proves obtingudes vulnerant drets fonamentals no es poden utilitzar (art. 11 LOPJ).

Pot reduir-la. L'addicció greu es pot apreciar com a atenuant o com a eximent incompleta, i si ha completat amb èxit un tractament de deshabituació es pot rebaixar la pena un o dos graus, llevat de notòria importància o extrema gravetat (art. 376 CP). A més, qui va delinquir a causa de la seva drogodependència pot obtenir la suspensió de penes de fins a cinc anys si està deshabituat o en tractament (art. 80.5 CP).

Pot passar amb substàncies que no causen greu dany, com l'haixix o la marihuana, castigades amb fins a tres anys de presó (art. 795 LECrim). El tràfic de cocaïna o d'altres substàncies de greu dany, amb penes de fins a sis anys, queda fora del judici ràpid i es tramita per procediment abreujat o, en els casos més greus, per sumari.

Sí, en determinats casos. Es comissen la droga, els instruments utilitzats, com vehicles o telèfons, i els guanys del delicte, i en el tràfic de drogues és possible el comís ampliat de béns que, segons indicis objectius fonamentats, provinguin d'una activitat delictiva i l'origen lícit dels quals no s'acrediti (arts. 127 bis i 374 CP). Si el patrimoni prové del tràfic, també es pot investigar un delicte de blanqueig de capitals.

Com que és un delicte contra la salut pública, acusa d'ofici el Ministeri Fiscal (art. 105 LECrim); en les causes de l'Audiència Nacional, la Fiscalia Especial Antidroga (art. 19 EOMF). La seva prova sol ser l'atestat, les vigilàncies, l'anàlisi oficial de la substància i, de vegades, escoltes o lliuraments vigilats. També s'hi pot personar una acusació popular, amb querella i fiança. Els béns comissats s'adjudiquen a l'Estat i nodreixen un fons contra el narcotràfic i les addiccions (art. 374 CP i Llei 17/2003).

El poden denunciar davant dels Mossos d'Esquadra o del jutjat, aportant horaris, visites i incidents. Si declarar els suposa un perill greu, el jutge en pot protegir la identitat i el domicili (LO 19/1994), tot i que les parts poden demanar conèixer-ne el nom abans del judici. A més, la comunitat pot requerir que cessi l'activitat i, si continua, exercir l'acció de cessació de l'article 553-40 del Codi civil de Catalunya, amb mesures cautelars, indemnització i privació de l'ús fins a dos anys.