Advocat de Robatori i Furt a Barcelona

En el furt es pren una cosa aliena sense força ni violència. En el robatori, l'autor empra força en les coses per accedir al lloc on són o sortir-ne (escalament, trencament de portes o finestres, claus falses) o violència o intimidació sobre les persones. Per això les penes del robatori són més altes: d'un a tres anys amb força i de dos a cinc amb violència o intimidació.

Sí, per regla general és un delicte lleu de furt castigat amb multa d'un a tres mesos. Es castiga amb presó si hi concorre una circumstància de l'article 235, com actuar en un grup criminal dedicat a aquests delictes, o si, des de la LO 1/2026, l'autor té almenys tres condemnes per delictes de la mateixa naturalesa, alguna de lleu. L'agreujant de mòbils no s'aplica als que la botiga té a la venda, en magatzem o en exposició. A més, s'ha de retornar el que s'ha sostret o pagar-ne el valor.

Depèn de com es produeixi. Si l'objecte se sostreu sense vèncer la resistència de la víctima, com en un descuit, és furt. Si s'empra força sobre la persona, per exemple amb un forcejament o fent-la caure, els tribunals solen qualificar-ho com a robatori amb violència, tot i que l'art. 242.4 permet imposar la pena inferior en grau quan la violència és de menor entitat.

El robatori amb força en casa habitada es castiga amb presó de dos a cinc anys, o de dos a sis si és especialment greu o hi concorre una circumstància de l'art. 235 (art. 241 CP). Es considera casa habitada tota morada d'una o més persones encara que no hi siguin en el moment del robatori. Si hi ha violència o intimidació, la pena és de tres anys i sis mesos a cinc anys de presó (art. 242.2 CP).

Si el furt supera els 400 euros, la pena és de sis a divuit mesos de presó, que es pot suspendre si és el seu primer delicte (no compten els antecedents cancel·lats ni, per regla general, els delictes lleus) i repara el dany o es compromet a fer-ho (art. 80 CP). Per sota d'aquesta quantia la pena és normalment de multa, però és de presó si l'autor acumula tres condemnes per delictes de la mateixa naturalesa (arts. 234.2 i 235.1.7è CP) i, des de la LO 1/2026, també si sostreu un mòbil, llevat que fos a la venda, en magatzem o exposat en un comerç.

Sí. La reincidència és una circumstància agreujant genèrica (art. 22.8a CP) i, després de la LO 1/2026, qui acumula almenys tres condemnes per delictes de la mateixa naturalesa pot ser castigat amb presó per un furt de fins a 400 euros, si alguna d'aquestes condemnes va ser per delicte lleu (art. 234.2), o per furt agreujat, si totes tres van ser per delictes menys greus o greus (art. 235.1.7è). No compten els antecedents cancel·lats o que ho haurien d'estar, per això és clau revisar quins consten.

No fa desaparèixer el delicte, però si la reparació es produeix abans del judici oral és una circumstància atenuant (art. 21.5 CP), que pot reduir la pena i en facilita la suspensió. A més, el que s'ha retornat o pagat es descompta de la responsabilitat civil que es reclami en el procediment.

No. Ocupar sense autorització un immoble que no constitueix morada, o romandre-hi contra la voluntat del titular, és un delicte d'usurpació castigat amb multa de tres a sis mesos (art. 245.2 CP). Si s'entra o es roman a la morada d'una altra persona, encara que sigui absent, el delicte és de violació de domicili (art. 202 CP), castigat amb presó de sis mesos a dos anys.

Denunciï cada furt, encara que sigui petit, i lliuri les gravacions a la policia en 72 hores com a màxim (art. 22 LOPDGDD). Des de la LO 1/2026, si l'autor ha estat condemnat per tres delictes de la mateixa naturalesa, almenys un de lleu, el furt de fins a 400 euros es castiga amb presó de sis a divuit mesos (art. 234.2 CP), i el jutge li pot prohibir anar al seu establiment (art. 544 bis LECrim). Els ajuntaments també poden exercir l'acció penal per furt (art. 105.3 LECrim).

Sí. Des de la LO 1/2026, sostreure un telèfon mòbil o un altre dispositiu de comunicació o d'emmagatzematge digital que pugui contenir dades personals és furt agreujat, castigat amb presó d'un a tres anys encara que el seu valor no superi els 400 euros (art. 235.1.10è CP); si hi va haver violència o intimidació, és un robatori (art. 242 CP). L'agreujant no s'aplica als mòbils a la venda, en magatzem o exposats en comerços. En denunciar, aporti l'IMEI i la factura i reclami també els perjudicis que li hagi causat la sostracció.