Advocat de Delictes Societaris a Barcelona

Depèn del delicte. La falsedat en comptes, la negació de drets al soci i l'obstrucció a la inspecció només les poden cometre, com a autors, els administradors de fet o de dret. Els acords abusius els comet qui es preval de la seva majoria a la junta o a l'òrgan d'administració, i els de majoria fictícia, qui els imposa o se n'aprofita.

Sí, com a regla general. L'article 296 del Codi Penal exigeix denúncia de la persona agreujada o del seu representant legal (o del Ministeri Fiscal si és menor d'edat, persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció o desvalguda). No cal quan el delicte afecta els interessos generals o una pluralitat de persones.

No. La reforma del Codi Penal del 2015 (LO 1/2015) va derogar l'article 295 i va traslladar l'administració deslleial a l'article 252, com a delicte contra qualsevol patrimoni aliè administrat, no només el societari. Es castiga amb les penes de l'estafa: presó de sis mesos a tres anys; d'un a sis anys i multa si el perjudici supera els 50.000 euros, i de quatre a vuit anys i multa si supera els 250.000.

La impugnació d'acords socials és una acció mercantil que busca anul·lar un acord contrari a la llei, als estatuts o a l'interès social. La via penal exigeix molt més: en els acords abusius, que la majoria actuï amb ànim de lucre, en perjudici dels altres socis i sense benefici per a la societat. Si només hi ha discrepància sobre la gestió, la via adequada és la mercantil.

Pot ser-ho. L'article 293 castiga amb multa de sis a dotze mesos els administradors que, sense causa legal, neguen o impedeixen al soci exercir els seus drets d'informació, participació o subscripció preferent. Però la llei mercantil permet denegar la informació en determinats supòsits, i no tota resposta incompleta o tardana és delictiva: cal analitzar la petició, la resposta i la seva justificació.

Només pels delictes en què la llei ho preveu expressament, com l'estafa, les insolvències punibles, el blanqueig de capitals o els delictes contra la Hisenda Pública (art. 31 bis CP). Els delictes societaris dels articles 290 a 294 no figuren en aquest catàleg, tot i que els mateixos fets es poden investigar també com a altres delictes que sí que hi són. Un programa de compliance eficaç pot eximir-la d'aquesta responsabilitat o atenuar-la.

La responsabilitat penal és personal: no n'hi ha prou d'ocupar el càrrec, i la falsedat en comptes de l'article 290 només es castiga si és dolosa, no per imprudència. L'acusació ha de provar que l'administrador coneixia la falsedat o hi va participar. Tot i així, signar sense revisar es pot valorar juntament amb altres indicis, i prestar el nom com a administrador formal no eximeix automàticament de responsabilitat.

Els delictes dels articles 290 a 294 prescriuen als cinc anys, perquè la seva pena màxima no supera els cinc anys de presó. L'administració deslleial agreujada (art. 250 CP), amb pena de fins a sis o vuit anys de presó, prescriu als deu. El termini s'interromp quan el procediment es dirigeix contra l'administrador o el soci investigat, per la qual cosa convé revisar-lo des del primer moment.

Sobretot, documents: les actes de les juntes amb el sentit del seu vot, les seves peticions d'informació per escrit i les respostes rebudes, i els comptes dipositats al Registre Mercantil. Si la societat no està obligada a auditar els comptes, els socis amb almenys el 5 % del capital poden demanar al registrador, dins dels tres mesos següents al tancament de l'exercici, que nomeni un auditor (art. 265.2 LSC). Amb aquesta base presentem la denúncia que exigeix l'article 296 CP i tramitem la seva personació com a acusació particular.

Sí, són vies compatibles i convé coordinar-les des del principi. La impugnació busca anul·lar l'acord i caduca, per regla general, a l'any de la seva adopció, llevat que sigui contrari a l'ordre públic (art. 205 LSC); la poden exercir, entre d'altres, els socis que reuneixin almenys l'1 % del capital (art. 206 LSC). La causa penal persegueix la responsabilitat penal i la indemnització. Si la decisió penal pot ser decisiva, el tribunal civil pot suspendre el plet quan només quedi dictar sentència (art. 40 LEC).