Advocat d'Execució Penal a Barcelona

No necessàriament. El jutge pot suspendre l'execució de penes de presó de fins a dos anys si és la primera vegada que delinqueix (sense comptar antecedents cancel·lables, imprudents o per delictes lleus, llevat dels que integren un tipus agreujat per multireincidència) i se satisfà la responsabilitat civil o s'assumeix un compromís de pagament (art. 80 CP). La decisió es pren en la sentència o, si no és possible, un cop ferma i escoltant les parts.

Si és condemnat per un delicte comès durant el termini de suspensió i això demostra que ja no es pot mantenir l'expectativa que no tornarà a delinquir, el jutge revocarà la suspensió i n'ordenarà l'execució (art. 86 CP). També la revocarà si incompleix de manera greu o reiterada les regles imposades; si l'incompliment no és greu ni reiterat, pot imposar noves condicions o prorrogar el termini. Si el termini transcorre sense incidències, s'acorda la remissió de la pena.

Des de la reforma del 2015 ja no existeix la substitució de la presó per multa o per treballs com a figura autònoma (sí la substitució per expulsió de l'art. 89), però la suspensió es pot condicionar al pagament d'una multa o a treballs en benefici de la comunitat (art. 84 CP). En la suspensió excepcional de l'article 80.3, que es pot concedir encara que no sigui el primer delicte si no es tracta d'un reu habitual, una d'aquestes condicions és obligatòria.

Les sentències de la Secció Penal es recorren en apel·lació en deu dies, que són cinc en els judicis ràpids; la sentència d'un judici per delicte lleu també s'apel·la en cinc dies. Les de l'Audiència Provincial dictades en primera instància s'apel·len davant el Tribunal Superior de Justícia, i el recurs de cassació davant el Tribunal Suprem es prepara en cinc dies des de l'última notificació.

Quan, extingida la pena, transcorre sense tornar a delinquir un termini que depèn de la seva gravetat: sis mesos per a penes lleus; dos anys per a penes de fins a dotze mesos i delictes imprudents; tres anys per a la resta de penes menys greus inferiors a tres anys; cinc anys per a les de tres anys o més, i deu anys per a les penes greus (art. 136 CP).

No. La condemna s'inscriu al Registre Central de Penats encara que la pena quedi suspesa. Ara bé, quan s'acorda la remissió, el termini de cancel·lació es calcula com si la pena s'hagués començat a complir l'endemà de concedir-se la suspensió (art. 136.2 CP), cosa que n'avança la cancel·lació.

L'Administració penitenciària, que a Catalunya depèn de la Generalitat, classifica cada penat en primer, segon o tercer grau; el tercer correspon al règim obert. Amb el tercer grau, bona conducta i tres quartes parts de la condemna complertes, el jutge de vigilància penitenciària pot concedir la llibertat condicional, que s'avança a les dues terceres parts o a la meitat en els supòsits de l'article 90 CP.

Es pot sol·licitar al Ministeri de Justícia, un cop ferma la condemna, d'acord amb la Llei de 18 de juny de 1870 i amb informe del tribunal sentenciador, però la petició no suspèn per si sola l'execució. El jutge la pot suspendre mentre es resol si el compliment faria il·lusòria la finalitat de l'indult, i ho ha de fer si aprecia que vulneraria el dret a un procés sense dilacions indegudes (art. 4.4 CP).

Sí, si es compromet a pagar segons la seva capacitat econòmica i és raonable esperar que ho compleixi (art. 80.2 CP). Si després deixa de pagar podent fer-ho, el jutge revocarà la suspensió i ordenarà que s'executi la pena (art. 86.1.d CP). I en els delictes que només es persegueixen per denúncia o querella de la persona ofesa, el jutge l'ha d'escoltar abans de concedir la suspensió (art. 80.6 CP).

En determinats delictes, sí. Si ha demanat que se li notifiquin aquestes resolucions, el jutge de vigilància penitenciària li donarà trasllat per al·legar en cinc dies, i podrà recórrer el tercer grau abans de complir-se la meitat de la condemna o la llibertat condicional en penes de més de cinc anys, en delictes com homicidi, lesions, agressió sexual o robatori violent (art. 13 Llei 4/2015). A més, el tercer grau exigeix haver satisfet la responsabilitat civil, valorant la capacitat real de pagament del penat (art. 72.5 LOGP).